Tot va començar tres dies abans de la tocada d’inici del Cornamusam. Els músics estaven molt nerviosos i emocionats perquè s’acostava el festival més esperat de tot l’any i, per això, ja feia dies que es reunien a l’estudi, cada matí i cada tarda, per assajar les músiques que farien dansar la Cabreta.
Aquell vespre van treballar de valent: les melodies no els sortien gaire bé i van pensar que si volien que aquella edició del Cornamusam fos la millor de totes encara haurien d’assajar molt. Els músics ho comentaven mentre endreçaven els instruments. Els sacs de gemecs, els flabiols, els tamborins, els tambors, les tarotes, els fiscorns i els trombons van quedar ben guardats a la sala on reposarien fins a l’assaig de l’endemà.
Cadascú se’n va anar cap a casa a descansar, però, de manera inesperada, la situació es va torçar.
Quan al matí següent els músics van arribar a la sala d’assaig i van voler preparar els seus instruments, es van adonar que les claus no eren enlloc. Les van buscar pertot arreu. Qui les havia perdut? Algú les havia robat? On devien ser?
Tots van coincidir a dir que el culpable era en Xevi Pallàs, perquè ell havia tancat la porta de la sala dels instruments just abans de marxar. Ell no se’n sabia avenir. Tenia molt clar que les claus no se les havia endut a casa i tampoc no les tenia a les butxaques.
—I si anem a la policia? —va dir un dels músics.
La idea va semblar molt encertada i tots plegats es van presentar a la comissaria. Desafortunadament, cap dels agents no va trobar la solució. Les claus no eren enlloc.
Els músics estaven molt desanimats. Si no aconseguien trobar les claus la Cabreta no podria ballar, i això no s’ho podien permetre de cap manera. Però com que la panxa els roncava, van decidir anar a dinar mentre pensaven un altre pla.
De camí al restaurant, els músics caminaven capcots i un d’ells, de sobte, va exclamar:
—Mireu què he trobat! És un trèvol de quatre fulles.
—Amb què ens surts?! Què et penses que ens solucionarà, això? De què vols fer-ne, d’un trèvol de quatre fulles?
—Coi, no ho saps que porten sort?
Un altre dels músics, per evitar que els seus companys discutissin, va dir:
—Deixem-nos de trèvols i demanem el dinar, que tinc molta gana i hem de seguir buscant les claus. No tenim temps per perdre!
Va ser un àpat molt trist i ensopit, ben diferent dels que solien fer els músics normalment. No sabien pas com se’n sortirien, d’aquella…
Quan els van portar el compte, un dels músics es va fixar que el cambrer duia un clip enganxat a la butxaca de la camisa i va tenir una idea:
—Companys, ja ho tinc!
Tots se’l van mirar sorpresos:
—Què tens tu ara? —li van preguntar.
—Un clip.
—Un clip? —li van respondre—. Això encara és més inútil que el trèvol!
Mentre tots desconfiaven de la seva ocurrència, el músic va començar a desmuntar el clip fins a convertir-lo en un filferro perfecte per obrir la porta.
La resta de músics, sense dir ni una sola paraula, van mirar-se i van saber que era una idea genial. Algun fins i tot va pensar que el trèvol hi tenia alguna cosa a veure…
Emocionats, van tornar tots a la sala d’assaig, es van concentrar al voltant del pany i van esclatar d’alegria en veure que la porta es podia obrir.
Finalment, la tocada d’inici va obrir el Cornamusam amb la mateixa energia de sempre, i els carrers es van omplir de música. Tothom va gaudir de la festa i, quan aquella nit, els instruments van tornar a les seves fundes per descansar fins a l’endemà, en Xevi Pallàs va fer una gran troballa: les claus que tant els havien fet anar de bòlit eren a dins de la seva funda.
El misteri s’havia resolt i ell va decidir no dir-ne res a ningú per evitar que tornessin a acusar-lo. Només la Cabreta va ser testimoni d’aquell moment i amb una picada d’ullet van acordar que seria un secret entre ells dos.
Aquest conte ha estat escrit per Jenni Rodà i Neus Verdaguer amb la gran col·laboració i aportació d’idees dels nens i nenes que han participat al taller de contes de la Cabreta del Cornamusam 2023.