En motiu dels 30 anys de la Cabreta, mostrem com és un assaig per preparar el seu ball: una peça coreogràfica molt distintiva. Així mateix, també aprofitarem l’ocasió per explicar-ne la història i algunes curiositats. 

Clàssics al sac és un concert singular protagonitzat pels alumnes de l’àrea de música tradicional de l’Escola Municipal de Música d’Olot, acompanyats pel pianista Jordi Cañón. Amb instruments tradicionals catalans com el sac de gemecs, la tarota, la gralla i el flabiol i tamborí, s’endinsen en un repertori poc habitual per a ells: grans peces de la música clàssica de compositors com Monteverdi, Haendel, Bach, Beethoven, Schubert o Puccini. Aquesta proposta suposa un repte estimulant que els convida a sortir de la seva zona de confort. El resultat és una sonoritat poc explorada que ofereix una nova mirada a aquestes obres.

La primera nit del festival acaba amb un viatge a una taverna celta, per començar a ambientar el públic per al cap de setmana que es prepara. En aquesta edició, els encarregats d’amenitzar la vesprada seran Mijael Bello, Hugo Franco i Marc Xarau, tres músics residents a la ciutat de Barcelona que tenen una llarga trajectòria en l’àmbit del folk i la música tradicional.

En la seva proposta queden reflectides les influències que han anat recollint arreu per on han passat i compartit experiències amb un grapat de músics de l’àmbit d’aquests gèneres esmentats; músics gallecs, asturians, bretons, irlandesos, escocesos, romanesos, nòrdics, etc.

El resultat de tot això es tradueix en una suma orgànica d’aquests diferents estils, afegint-li el gust personal de cada membre i, alhora, amalgamant-ho amb el fet que són multiinstrumentistes.

Proposta creada per dur un dels grups participants al Cornamusam fins a un dels nuclis socials més intensos de la ciutat: la Plaça Mercat i el nucli antic. L’objectiu és acostar la música als comerços per anunciar l’inici del festival, acompanyats de la Cabreta.

Els ponts entre Olot i la població mallorquina de Sa Pobla són múltiples i es remunten anys enrere. La primera connexió la trobem amb l’olotí Alexandre Cuéllar, que va exercir de secretari de l’ajuntament de Sa Pobla i va impulsar el ball dels caparrots de les Festes de Sant Antoni, amb coreografia que replica el ball dels cabeçuts d’Olot i amb la música del ball de Sant Ferriol. Les mateixes festes de Sant Antoni anys més tard van incorporar uns caps de dimoni creats per Tavi Algueró i Àngel Rigall, artistes que fa just 30 anys havien creat la Cabreta del Cornamusam. Seguint amb el Cornamusam, trobem l’últim lligam, ja que a Sa Pobla se celebra també un esdeveniment clau per a les cornamuses dels Països Catalans: la trobada de xeremiers. 

Ara que el Cornamusam arriba a les 35 edicions i la Trobada a les 30, hem volgut fer un acte d’agermanament i d’homenatge a Toni Torrens, una de les persones que el va fer possible.

La Coixinera presenta nou espectacle de ball d’arrel, o sarau a plaça com diuen ells, amb un repertori fonamentat en els gèneres de ball catalans: ball pla, bolangera, sardana, contrapàs, jota, etc.

Ho fa fidel al seu estil propi: fresc, festiu, participatiu i actual, combinant instruments tradicionals amb una base de rock, i que té com a resultat un folk engrescador i enèrgic que els caracteritza des de fa 25 anys i que prendrà forma amb nous temes al proper disc “Quanta ballera”.

Al terrat de l’emblemàtica casa Gaietà-Vila, situada just davant de l’església de Sant Esteve, Sant Rocs (alter ego de Ferran Mestre), interpretarà diferents peces del seu repertori estrenat fa pocs mesos en un format íntim. 

El concert, de 30 minuts i amb aforament limitat a 30 localitats, permetrà gaudir d’una posició privilegiada per escoltar posteriorment la tocada d’inici del festival.

Sant Rocs és un grup de diferents pobles de les comarques gironines format per Pere Deulfeu (baix), Aram Figueras (guitarra), Ferran Mestre (veu i guitarra) i Enric Morató (acordió, sac de gemecs). A vegades fan més folk que rock, a vegades més punk que folk. No hi ha encara al darrere una idea clara de res perquè no s’han parat a pensar-ho i perquè són del parer que amb quatre cançons que s’aguantin n’hi ha prou per anar pel món aquest de la música.

La tocada d’inici és un pregó musical, on sona una interpretació lliure de Muntanyes del Canigó, efectuada cada any per un sacaire diferent que toca des de l’anomenat balcó dels espants de l’església de Sant Esteve.

Aquest acte solemne és un reconeixement a la trajectòria d’un músic, que pot demostrar el seu virtuosisme sota l’atenta mirada del públic. La persona encarregada d’interpretar la peça enguany serà per primera vegada de fora de Catalunya. Es tracta de Pep Toni Rubio, referent de la música mallorquina amb grups tan rellevants com els Xeremiers de sa Calatrava, Música Nostra, Ximbomba Atòmica o Mesclat.

El segon acte d’obertura del Cornamusam resulta imprescindible. Al peu de l’església de Sant Esteve, l’Esbart Olot fa ballar la Cabreta amb les seves dues danses: la Marxa de la Cabreta (escrita per Joan Josep Mayans) i el Ball de la Cabreta (tonada tradicional).

Ressaca! (RSK!) és una creació del festival Cornamusam que es va estrenar el 2018. És un conjunt format per músics locals vinculats a la música tradicional per crear una macro-cobla de ministrers. Després de promoure l’aparició d’un espai de formació com els Ministrers de l’Escola de Música, ara el festival dona continuïtat al projecte amb una proposta post-formativa que pretén construir un nou pont amb la ciutat i mostrar el fruit que ha donat l’existència del festival al llarg de més d’un quart de segle.

Al·lèrgiques al pol·len és una girl band del barri de Gràcia de Barcelona, nascuda el 2019 fruit de l’afinitat personal i musical entre les sis músics que la componen. En poc temps han publicat 4 treballs i han girat per escenaris i sales de tot el país. Cants a l’amor, al desamor, a l’empoderament amb un directe enèrgic i un estil molt característic.

Amb l’últim treball, AL·LARMA, van fer un cop sobre la taula, fent un pas més cap a un pop-rock desenfadat i únic en l’ecosistema català i aquest any presenten la gira ‘1 hora de rock’, una gira que serveix per posicionar-se i deixar clar el que venen a fer, i que servirà d’avantsala del seu nou treball, que no deixarà indiferent a ningú. El seu show és pura actitud, potència i poca vergonya

El projecte de Nastallat presenta una fusió de música electrònica i música tradicional dels països de parla catalana, dissenyada per mantenir una mètrica i estructura rítmica reconeixibles. Aquesta fusió permet que el públic gaudeixi d’un ball lliure, alhora que facilita la interpretació de moviments i estructures de ball tradicional. 

La formació en directe consta de la cantant Laia i dos músics que toquen baix, sintetitzadors i percussió, tant orgànica com electrònica, complementats amb efectes electrònics programats. Pel que fa a les coreografies, es realitza un tractament escènic de les danses tradicionals, amb la finalitat de contagiar el públic amb la fusió a través del cos. L’objectiu és que el ball tradicional no sigui fàcilment reconeixible, per tal d’evitar la folklorització de la cultura, tot mantenint, però, els patrons. Seguint aquest mateix enfocament, el vestuari actua com a pont entre aquests dos mons. Finalment, pel que fa al disseny de llums, es programa per reflectir aquesta dualitat entre el tradicional i la modernitat electrònica

La plaça és el lloc ideal perquè els músics intercanviïn impressions entre concert i concert, es pugui menjar i beure, s’improvisin concerts, la mainada es distregui o senzillament es pugui fer un passeig o un cafè per relaxar-se. És un punt d’ebullició constant, on es poden trobar estands amb material relacionat amb la cultura popular, una fira d’artesania, tot acompanyat de la possibilitat de prendre alguna cosa a la barra.

Activitats específiques de la Plaça del Cornamusam

Espai Xartic
Tot el festival – Passeig del Firal
Xartic (Grup Parlem) col·labora amb el festival fent realitat el punt Xartic, una zona de descans amb un punt de recàrrega de mòbils, pensada per al públic que passi moltes hores al festival. L’espai comptarà amb una pantalla que servirà de recurs TIC interactiu: mostrarà les imatges que el públic pengi del festival i servirà d’element de joc per a la campanya de comunicació.

Fira de lutiers i artesans
Dissabte 23 de maig – Tot el dia – Passeig del Firal
Creiem que un festival de música tradicional no té sentit sense explicar tot el que l’envolta. Els músics no serien res sense un lutier que els faci els instruments o un artesà que els confeccioni la roba o els complements. El mateix val per les entitats de cultura popular que generalment van davant els músics, o per les revistes o editorials que escriuen sobre tots els anteriors. La fira de lutiers i artesans és un espai perquè tots ells puguin exposar la seva feina, donar-se a conèixer i crear vincles entre ells.

Hem convidat els alumnes de les escoles de música tradicional de Catalunya a passar el cap de setmana a Olot a mode de sortida de final de curs. Hem preparat un programa d’activitats que inclouen propostes formatives, lúdiques i d’intercanvi per ajudar a fer-los créixer en el seu àmbit, crear xarxa i tenir oportunitats de tocar fora dels espais que els són més familiars.

Activitats específiques de la trobada d’escoles

En aquesta edició, oferim els tallers següents:

Els cants tradicionals als Països Catalans és una ampliació i actualització d’Les chants traditionnels des Pays Catalans, publicat en francés a Tolosa de Llenguadoc el 2007 pel Centre occitan des musiques et danses traditionnelles Toulouse Midi-Pyrénées i constitueix la culminació d’una obra de gran abast que recull més de quaranta anys de recerca etnomusicològica per banda de l’autor: el musicòleg, pedagog i exdirector del Museu de la Música de Barcelona, Jaume Ayats.

El treball ofereix una mirada panoràmica i alhora vivencial sobre la riquesa i la diversitat de les expressions vocals del nostre territori: des dels cants de feina i balades narratives, fins als cants religiosos, infantils i festius, passant pels cants improvisats, les gloses i les jotes. El llibre també reflexiona sobre la transformació del fet de cantar en la societat contemporània, des d’una activitat quotidiana i comunitària fins a una pràctica cada vegada més especialitzada. Tal com escriu l’autor, cantar “és una expressió sofisticada per a ocasions especials o enquadrades de la vida personal i/o col·lectiva, és l’ús sofisticat del so i de la llengua, o sigui, de les vies de comunicació que ens fa específicament humans ”. Aquesta mirada posa en relleu la importància de recuperar la veu pròpia i col·lectiva com a espai de connexió social i cultura. La publicació inclou nombrosos exemples, referències bibliogràfiques i múltiples enllaços en codi QR a enregistraments sonors i audiovisuals que enriqueixen el recorregut pel món del cant oral.

La col·lecció Els Llibres de Caramella, impulsada per la revista Caramella —referent en la divulgació de la música i la cultura popular—, té com a objectiu oferir obres de reflexió i recerca que contribueixin a la difusió de la música i la cultura popular dels Països Catalans. Amb aquest tercer volum, la col·lecció consolida una línia editorial que connecta el treball acadèmic amb la cultura popular entesa com a espai de memòria i identitat i vivència contemporània.

Taller per aquells infants a qui els agradi inventar-se històries. Crearem contes amb la Cabreta com a protagonista gràcies les aportacions de tots els participants, que acabaran publicades en un recull al web del festival. L’activitat serà dirigida per l’escriptora Jenni Rodà i compta amb la col·laboració de la Llibreria Isop.

L’Associació Cultural Sa Xerebanda fou creada per alumnes de l’Escola de Música de Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, amb la intenció de difondre la música popular i fomentar l’ús de la Xeremia i del Flabiol amb Tamborí com a instruments típics de l’illa, participant en Fires, Festes i altres esdeveniments rellevants de la vida quotidiana del poble i dels seus voltants.

El seu repertori musical és molt variat i, majorment, de pròpia elaboració, això fa que sigui una agrupació musical única i amb un estil molt particular d’entendre la música en el carrer.

Concurs de preguntes i respostes sobre cultura popular i tradicional catalana. Preguntes sobre història, gastronomia, música i dansa, festes, imatgeria festiva, dites, colles de cultura popular o curiositats locals. A més de les preguntes hi ha proves d’habilitat inspirades en tradicions catalanes, com un concurs de titius.

Albéricas reuneix tres generacions de dones de la família Albero Tapias, de la Garrotxa.

L’àvia Laura, que des de la seva joventut investiga i toca tot tipus d’instruments tradicionals de diferents zones de la península,  la gralla, el flabiol i el tamborí,  la gaita gallega, la dolçaina castellana, el timple de canàries, i un llarg etcètera. Les seves filles, Violeta i Coral, tot i que s’han format en altres disciplines han après des de ben petites a cantar i harmonitzar veus i s’han familiaritzat amb gralles i percussions de tota la península, panderos, panderetes, almireces, paelles i llaunes de pimentón. Completa la formació la Serena, la primera neta de la Laura, cantant i guitarrista de jazz professional, la música tradicional i popular és el vincle que la uneix a la família i al seu país.

De manera conjunta, el projecte interpreta i arranja cants i balls populars de diversos territoris —com jotes, muñeires, seguidilles o havaneres —, configurant una proposta intergeneracional que posa en valor la transmissió, la diversitat i el vincle amb el territori.

Dissabte 23 de maig, en el marc del Cornamusam, torna a Olot el Reputicànticus, el dinar cantat a càrrec de Mam i Pipa al gastrobar Els del Mig.

Mam i Pipa és el duet format per Marçal Bancells (guitarra) i Adrià Plana (percussió) que, després de passar uns anys animant festes d’arreu de la comarca han acceptat fer un canvi de repertori per amenitzar ara un dinar de cantadors amb cançons més tradicionals. Per a això comptaran amb la col·laboració de Koldo González a l’acordió i ens asseguraran rauxa amb arrel garrotxina 100% genuïna.

El dinar constarà de quatre degustacions de primers i segons plats, postres, pa i beguda. Molt important: si sou vegetarians, vegans o teniu alguna intolerància, feu-nos ho saber amb un correu a contacte@eltiller.cat, si us plau! El dinar es començarà a servir a un quart de 3. Es prega puntualitat.

Un acte que vol mantenir l’essència de la desapareguda trobada de sacaires de Riudoms. Un petit moment perquè totes les escoles participants puguin pujar a l’escenari a fer un lluïment i presentar alguna peça que hagin preparat davant els altres sacaires. Les audicions acabaran per donar pas a la cercavila de la Cabreta, moment on s’interpretarà la peça conjunta que s’ha preparat al matí.

Un dels fruits que ha donat la col·laboració d’El Til·ler i l’Àrea de Música Tradicional de l’Escola de Música de Música ha estat la creació de la Cobla de Ministrers de l’Escola, dirigida per Xavier Pallàs. La formació consta d’instruments com el sac de gemecs, la tarota, el flabiol i tamborí i el timbal. Un dels objectius del grup és conservar i dinamitzar el patrimoni musical tradicional de la Garrotxa. Dins el Cornamusam, la tasca més essencial dels ministrers és fer que la Cabreta no estigui sola ni en silenci en cap moment.

Durant la tradicional cercavila i ball de la Cabreta recorreran els carrers d’Olot acompanyats dels altres participants a la Trobada d’escoles de música tradicional. A més, també deixarem la porta oberta a tothom qui porti un instrument a crear improvisadament la Cobla espontània i acompanyar també la Cabreta durant el recorregut de la cercavila.

Com ja ha passat en anteriors ocasions, la Cabreta no sortirà sola sinó que tindrà companyia: els convidats d’enguany a la cercavila seran la colla de l’Àliga de Torroella de Montgrí.

El pati de l’Hospici d’Olot torna a ser escenari d’una ballada de plaça d’alt nivell. Enguany comptarem amb dos grups que ens faran viatjar a través de la dansa i els sons de les cornamuses.

Sergi Llena Mur porta una proposta que parteix de 10 composicions dedicades als 4 Gegants de Graus: 10/4. Un treball que neix de la terra i per a la festa, amb una energia vital i alegre que convida al ball des de la primera nota.

Sedaç és el nou projecte dels germans Martorell, una proposta de ball que parteix de la música d’arrel per explorar-ne les possibilitats des d’una mirada contemporània i personal. El projecte combina instruments tradicionals amb una sensibilitat actual, posant el focus en el so, la textura i el treball acurat del repertori.

Pep Toni Rubio (Palma, 1960) és un dels “homenots” de la música popular de Mallorca. Una peça clau que ha fet que la música i la fesomia de les places estibades de balladors siguin com són avui; la seva influència és innegable arreu, especialment per la difusió que ha tingut la seva música des del grup Música Nostra. Va començar a tocar el flabiol i el tamborí l’any 1976 i ben aviat va formar els Xeremiers de sa Calatrava amb Pep Rotger. Ha estat qui més ha contribuït a adaptar i a difondre partitures de la formació tradicional de flabiol i xeremies, això ha facilitat a tota una nova generació aprendre d’una forma “normativa” i introduir els instruments a les escoles de música. És ingent també la seva tasca com a compositor i d’intèrpret a un bon grapat de grups des de Ximbomba Atòmica a Mesclat.

Rubio compartirà amb nosaltres aquests cinquanta anys de música amb l’acompanyament de la xeremiera Eva Mestre en una xerrada/concert en ple Passeig del Firal.

L’Associació Cultural Sa Xerebanda fou creada per alumnes de l’Escola de Música de Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, amb la intenció de difondre la música popular i fomentar l’ús de la Xeremia i del Flabiol amb Tamborí com a instruments típics de l’illa, participant en Fires, Festes i altres esdeveniments rellevants de la vida quotidiana del poble i dels seus voltants.

El seu repertori musical és molt variat i, majorment, de pròpia elaboració, això fa que sigui una agrupació musical única i amb un estil molt particular d’entendre la música en el carrer.

Mosquera Celtic Band és una proposta que explora la música celta des d’una mirada àmplia i transfronterera. Es crea el 2010 arran d’un encàrrec de la Xunta de Galícia per compondre una peça per al Xacobeo d’aquell mateix any. El projecte és liderat per Fernando Mosquera; músic, compositor i productor amb arrels gallegues establert a Toledo. És capaç de tocar més de 70 instruments, la qual cosa fa que amb freqüència participi en multitud d’enregistraments. Amb 4 treballs a les esquenes, la formació ara presenta Atlantic Connections, un àlbum doble on el grup construeix un relat musical que connecta diferents tradicions de l’arc atlàntic —Galícia, Irlanda, Escòcia, Bretanya o Astúries— a través d’un repertori de nova creació i arranjaments propis. 

Dibuixant un triangle que uneix la Mediterrània valenciana, La Manxa i Extremadura, i sumant-hi llargs anys d’experiència en l’àmbit de les músiques tradicionals, antigues i de nova creació, Efrén López, Juanfran Ballestero, Carlos Ramírez i Isabel Martín, s’hi embarquen en aquest nou projecte amb la intenció d’aprofundir en les tradicions de la Península Ibèrica i les seves illes. Comencen a bastir la proposta el 2020, fent recerca i estudiant un extens repertori sorgit de cançoners, antologies i enregistraments de camp, alhora que seguint els consells de diferents personalitats amb un llarg recorregut pel folklore. Cabra parteix d´una premissa clara: la creació és la mare de la tradició, i des d´aquest punt de partida, combinen textures i maneres d´arranjar, interpretar i compartir aquestes cançons, donant forma als sons que han anat incorporant al llarg de les seves trajectòries personals.

El 2024 llancen el seu primer treball discogràfic, Vol. 1, en què plasmen amb una mirada personal mostres dels diferents llenguatges musicals de la Península Ibèrica. Aquest primer volum es compon d’11 peces que recorren Astúries, Euskal Herria, Castella, Extremadura, el País Valencià o Andalusia, en un particular periple sonor atret per la lluentor de cada tradició, des d’un punt de vista personal i audaç, recolzat en els llenguatges tradicionals i els seus rics recursos expressius. Per tal de portar al directe aquest nou treball la formació s’amplia fins a un format de sextet, tot permetent portar a l’escenari la diversitat de colors i dinàmiques que reflecteix l’àlbum. Per assolir aquest so, utilitzen una exuberant gamma d’instruments populars que evoquen una tímbrica rural i orgànica (llaüts, guitarrons, dolçaines, cornamuses, violes de roda, tot tipus de panderos i panderetes, estris de cuina…).

• Efrén López: viola de roda, llaüts, percussions, arpa, veu
• Isabel Martín: veu, percussions
• Juanfran Ballestero: gaites, dolçaines, alboka, flautes
• Carlos Ramírez: viola de roda, yaylı tanbur, lyra, rebequet, llaüts
• Tóbal Rentero: llaüts, flautes, dolçaines, percussió
• Miriam Encinas: percussió, dilruba, flautes

Després de més 10 edicions, podem considerar ben consolidat el concurs de composició per a sac de gemecs. La finalitat del concurs és crear repertori nou per a cornamusa, tant en format individual com acompanyada (sigui per a mitja cobla, tres quartans o cobla de ministrers) i editar les peces finalistes per fer-les arribar a escoles de música i formacions que busquin aprendre noves melodies. Durant el veredicte s’escoltaran les 8 peces finalistes i s’atorgarà el premi a la guanyadora de cada categoria. Així mateix, també podrem conèixer la peça guanyadora de l’accèssit a millor ball pla.

Et faria gràcia ballar una sardana i necessites un repàs? Oferim una prèvia a la ballada de sardanes per aprendre allò més bàsic per ballar amb èxit una sardana antiga i també com fer front als tancaments de les sardanes modernes. 

Activitat organitzada amb la col·laboració de les agrupacions sardanistes locals i Ofolk.

Per primera vegada, el Santuari del Tura obrirà les portes a un concert del festival Cornamusam i serà per acollir una proposta de recerca de la llum, la pau i la serenor.

LVX no és un disc concebut en la rigidesa d’un estudi, sinó una crònica de vida esbossada en la intimitat del viatge. És el fruit d’un quadern de paper pautat que ha recollit idees en la solitud d’una habitació d’hotel, en la línia d’autobús de tornada a Riga o contemplant el pas silent del Danubi des de les muralles de Petrovaradin. Aquest projecte neix d’una necessitat profunda de pau i de llum; una pulsió que es va refermar després de participar en un concert col·lectiu de gaiters europeus per denunciar la invasió d’Ucraïna. Des d’aquell instant, la gaita de boto es transforma per allunyar-se del seu àmbit tradicional i esdevenir un instrument de reflexió i calma, buscant textures etèries que habiten més enllà del folklore.

El repertori ens condueix per un itinerari de sensacions, ens atura en el temps amb Petrovaradin (retrat d’una hora llarga), capturant la pausa estàtica davant la història a Novi Sad (Sèrbia), o ens fa seguir el rastre del camí recorregut per terres letones a Leaving Alsunga. La música ens trasllada també a la nuesa de L’Île de Ré, evocant aquella posta de sol definitiva des del far de Baleines on la llum de l’Atlàntic sembla fondre’s amb el so, fins a trobar la carícia de Migjorn, el vent càlid i renovador que neteja l’aire i ens transporta de nou cap a casa.

En aquest quadern també bateguen moments de profunda introspecció vital, peces com Respira, Aire o Dorms, que ens transporten a estats de serenor absoluta i ens recorden que la música és, en essència, un refugi. Lux és la mirada d’un viatger que ha decidit transformar els seus records i les seves ferides en una experiència sonora lluminosa, pausada i universal; una invitació a descobrir que, fins i tot en la distància, sempre hi ha una nota que ens retorna a la claredat.

Bram de Fusta és una cobla de tres quartans que neix amb la voluntat de recuperar i fer reviure el so original de la sardana, apropant-lo a la manera com es tocava abans de la normalització de la cobla moderna.

El projecte parteix d’una recerca musical i històrica que posa el focus en les sardanes clàssiques més conegudes, però també en sardanes curtes i repertori més antic. La incorporació del sac de gemecs dins la formació —instrument clau en les cobles primitives— permet restituir una sonoritat més rústica i arrelada al territori.

La cobla està formada per Roger Andorrà (tarota de fa), Pau Benítez (flabiol i tamborí) i Anna Viader (sac de gemecs).

Nova edició del Reputicànticus, dinar de cantadors, amb el grup Tincatinc. El duo, format per Anaís Falcó i Jaume Casalí, proposa un recital basat en les músiques tradicionals de Catalunya ple d’històries, humor, versos improvisats al moment i tonades emocionants. Tot plegat amb una dinàmica participativa. Es presenta amb qualitat i amb frescor per tal d’arribar d’una manera propera i agradable al públic

El dinar constarà d’un primer i un segon plat, postres, pa i beguda. Molt important: si sou vegetarians, vegans o teniu alguna intolerància, feu-nos ho saber amb un correu a contacte@eltiller.cat, si us plau! El dinar es començarà a servir a un quart de 3. Es prega puntualitat.

Maties Mazarico (1948) és un personatge imprescindible a la Catalunya Nord. Folklorista i multiinstrumentista, va jugar un paper clau en la reintroducció de la borrassa. Perepau Ximenis, amic personal de Mazarico, ha preparat un concert d’homenatge acompanyat de Marc Egea (viola de roda, flabiol i taragot), Jordi Meda (saxo baríton i clarinet), Albert Garcia (percussions) i on sonarà 4 cornamuses diferents per tancar el Cornamusam de la millor manera.