La Cabreta viu en una furgoneta càmper on té de tot: instruments, micròfon, bolígrafs i llibretes per fer reunions de preparació de les actuacions… També hi té una mica de roba i menjar per quan fa recorreguts molt llargs.
Un matí decideix que anirà a veure la seva família. És un trajecte de vuit hores i ha de conduir tota sola. Durant el viatge ha de fer diverses parades perquè se li fa molt pesat.
Una de les vegades que ja està cansada de conduir, s’atura al peu d’un arbre per descansar i per menjar una mica. Després es posa a caminar una estona per estirar les cames.
De cop, en una clariana del bosc, la Cabreta veu un marrà. Comencen a parlar i s’expliquen algunes coses de les seves vides. El marrà li confessa que s’ha perdut i que no sap com tornar a casa, i li diu:
—Sisplau, porta’m a casa.
La Cabreta li explica que ella va a veure la seva família i li proposa d’acompanyar-la. El marrà ho accepta. Així que pugen a la càmper, posen el pilot automàtic i comencen a fer-se petons.
Al cap de poca estona de viatge, de sobte, es para el motor i han de baixar. Per sort, es troben els follets cornamusaires i aquests els donen un cop de mà. Els follets, com que també tenen càmpers i saben arreglar els motors d’aquest tipus de vehicles, els ho solucionen de seguida.
La Cabreta els llança molts petons per donar-los les gràcies i després ella i el marrà segueixen el seu camí cap a casa de la família de la Cabreta.
En arribar a la destinació, celebren un gran casament i com que porten molts instruments dins la càmper organitzen una festa amb música i amb tot tipus de balls. Els dos protagonistes es fan molts petons a la boca!
Tots són molt feliços i la Cabreta està tan contenta que no para de repartir petons a tothom.
Construeixen una casa a prop de la família de la Cabreta, però, de tant en tant, van a visitar la família del marrà i també els fan molts petons.
Finalment, decideixen adoptar una gossa i li construeixen una caseta al seu jardí. Li posen el nom de Coco i té onze fills. També adopten un gat que es diu Meu-Meu.
La Cabreta i el marrà, juntament amb el gat i els gossos, continuen fent concerts i vivint algunes temporades a la caseta de fusta i d’altres temporades a la càmper.
Un dia, malauradament, una serp pica el gat Meu-Meu i l’han de dur al centre veterinari. Sort que allà tenen una xeringa que converteix el verí en un antídot i li embenen la pota amb la bena especial feta amb agulles de fer mitja.
Ara ja poden seguir fent concerts!
Aquest conte ha estat escrit per Jenni Rodà i Neus Verdaguer amb la gran col·laboració i aportació d’idees dels nens i nenes que han participat al taller de contes de la Cabreta del Cornamusam 2024: Jan, Tura, Sabina, Cèlia, Ivó, Macià, Elna, Gil, Joel i Ada.